Els paranys, espills i banderes d'Artur Heras al Museu d'Art de Sabadell - el Hype
Share on Pinterest
Share with your friends










Enviar
1050×90 Banner top Demo
Buscar
728 x 90

El arte es movimiento

Els paranys, espills i banderes d’Artur Heras al Museu d’Art de Sabadell

Els paranys, espills i banderes d’Artur Heras al Museu d’Art de Sabadell

En la seua ampla i agosarada trajectòria, Artur Heras ha transitat múltiples camins en què sempre s’ha mostrat audaç i valent per explorar els trets essencials del fet artístic. Així la seua obra es manifesta en diverses disciplines com pertoca a esperits indòmits que no deixen d’investigar en les diverses vessants de l’experiència humana. Durant

En la seua ampla i agosarada trajectòria, Artur Heras ha transitat múltiples camins en què sempre s’ha mostrat audaç i valent per explorar els trets essencials del fet artístic. Així la seua obra es manifesta en diverses disciplines com pertoca a esperits indòmits que no deixen d’investigar en les diverses vessants de l’experiència humana.

Durant tots aquests anys A. Heras ha defensat un estil propi on la seua aproximació figurativa s’enriqueix amb textures i elements matèrics d’una profunda càrrega poètica. En aquesta peculiar aproximació al pop incorpora objectes d’arrel neodadaïsta  i grafismes que adopten una nova significació al ser descontextualitzats i utilitzats pel seu poder de d’evocació davant una realitat canviant. Les possibilitats semàntiques dels objectes escollits com ara els quaderns, el mateix llenç, els sobres de cartes, els mòdels clàssics i les icones de la modernitat, números i lletres, etc. es veuen reforçades per la ironia i la representació crítica de la ficció que defineix el fet de la creació plàstica.

Aquesta via d’experimentació es completa amb la seua vessant escultòrica  on obté uns resultats d’una gran capacitat expressiva amb una economia de mitjans per a destacar la força dels materials. En aquest camp ens trobem amb una subtil recreació del poder metafòric de determinats signes i elements de la cultura popular despullats d’allò més anecdòtic per a potenciar altres components més essencials i formals.

El treball d’Artur Heras ha anat així decantant-se cap a opcions i temes més personals que l’han conduït a una revisió personal de determinades figures i moviments de la cultura occidental contemporània (el cubisme, la Bauhaus, l’art soviètic –Tatlin-, l’aventura humana de la literatura representada en l’obra de Hemingway, Kafka, Pavese) elaborant un ampli  ventall de recursos per a analitzar amb rigor conceptual, gran ironia i sentit crític la fortuna d’aquests símbols de l’escena actual. L’eloqüència de la seua figuració, el tractament plàstic i el domini del color defineixen l’aportació d’aquest artista que coneix profundament els recorreguts del pop, el surrelisme i el realisme, tot optant per una personal síntesi.

En la seua pintura, escultura i com il.lustrador i dissenyador gràfic sempre s’ha caracteritzat per un estil directe i depurat, espontani, resultat d’una acurada posada en escena de temes i conceptes que ens acoten a un univers misteriós i complex.

Amb el nou mil.leni s’ha intensificat la seua activitat expositiva (Despulles –sala  Bancaixa de València, 2000-, L’evidence éternelle al Centre d’Art Contemporani àcentmètresducentredumonde de Perpinyà, 2005, Pintat i expandit, Espai Alfaro-Hoffman, 2013, Fundació Chirivella Soriano de València, 2013, Quadern d’invocacions, Muro d’Alcoi, 2014) que començà allà pels anys seixanta i que continua bastint amb una praxi pulcra i magnètica alhora.

En aquesta inèdita presentació de l’obra d’Artur Heras en el Museu d’Art de Sabadell es poden contemplar una selecció del seus treballs més emblemàtics ordenats en quatre grups temàtics per a ajudar a esbrinar l’evolució de les seues propostes estètiques: “Paranys” (1964-1070), on les seues ironies cenceptuals despleguen des de reveladors simbolismes icònics fins a simulacres sobre els valors humans; “Banderes” (1969-1979) recull la idea d’instal.lació  per a expressar el seu compromís cívic i artístic; “Espills” (1992-2003) evidencia la seua elaboració pictòrica espontània i la seua recerca de grans formats; i un darrer capítol dedicat a la integració, en el context de la pintura, de diversos materials –tela, fusta, metall- que completen i perllonguen fora del límit del bastidor, l’expansió de la pintura entorn de l’individu com a eix de l’esforç i constant equlibri, temes pròxims a molt ciutadans d’avui.

Artículos relacionados

Comentar

Debes ser registrado para dejar un comentario.

Tiempo – Teatre Talia

LO + VISTO

Últimos artículos del autor




Nuestros autores